Aquest equipament cultural va ser un desig del poble, sobretot durant la Segona República Espanyola, però els problemes pressupostaris van fer que no s’acabés de construir mai.
Amb la proclamació de la República, l’ensenyament es va convertir en una de les prioritats dels governs, ja que van dedicar una part molt important del pressupost públic a construir escoles, a formar mestres i a facilitar l’ensenyament a tothom.
Llinars, els primers esforços van anar dedicats a construir una biblioteca popular. Així, doncs, l’any 1930, l’arquitecte municipal va confeccionar els plànols i el Patronat pro-Biblioteca Popular va emetre un díptic, Pel poble i estiuejants, en què sol·licitava donatius per poder construir una biblioteca adreçada a tots els públics.
El març del 1932, es va formalitzar la donació a l’Ajuntament, per part dels propietaris del Castell Nou, del terreny on s’havia de construir, a l’avinguda Mas Bagà. Els beneficis obtinguts pel Patronat durant les Festes de Maig van anar destinats a la construcció. Al juliol, la Generalitat de Catalunya va concedir el permís de construcció de la biblioteca, que tenia 12,5 metres de façana i 38 metres de llarg. El programa de Festa Major d’aquell any anunciava que les obres ja estaven iniciades.
El març del 1933 l’Ajuntament va modificar el plànol d’urbanització de la població, va suprimir dos carrers projectats i va obrir els carrers Biblioteca i Sanata actuals per donar “la màxima visibilitat a la biblioteca”.
Els problemes pressupostaris de l’Ajuntament i posteriorment l’esclat de la guerra van fer que de l’edifici només se n’haguessin construït les quatre parets. Això va portar a un estat d’abandó i brutícia, fins que l’any 1944 es va tornar a intentar arrencar el projecte, amb uns plànols nous de la coberta. Malgrat tot, no es va finalitzar mai.
Aquest projecte es va veure sentenciat definitivament el 1956, quan es va obrir la biblioteca pública de la Caja de Pensiones para la Vejez i de Ahorros, situada a l’edifici de la plaça Damià Mateu.
Finalment, els hereus dels qui van donar el terreny van accedir a la petició de l’Ajuntament de canviar la finalitat d’aquest espai per a fer-hi una plaça. Es van enderrocar les parets i la plaça de l’Antiga
Biblioteca es va inaugurar el 5 de setembre del 1981.