Llinars i l’església de Santa Maria apareixen documentats l’any 919, quan en trobem la primera referència escrita. Santa Maria del Prat és la patrona dels llinassencs i llinassenques i celebra la seva festivitat el 8 de setembre.
La construcció de l’actual església es va iniciar el 1680, sobre la base d’un temple romànic, del qual resten alguns elements molt degradats a la part baixa del campanar. Com que hi va haver diverses interrupcions, les obres no van acabar fins al 1781, tot i que ha sofert molts canvis al llarg dels anys. L’església és d’una nau, amb quatre crugies, grans contraforts i sis capelles laterals. L’absis és poligonal i la coberta és de volta de creueria.
La façana principal mostra un perfil de motllures sinuoses i està coronada amb una creu. Al centre hi destaca una rosassa de dos metres i mig de diàmetre amb una estrella central de ferro i coure. Tota la façana té un perímetre de pedra de granit i els detalls de color blau representen els colors de Maria.
El segon pis del campanar allotja quatre campanes: la de la cara nord és la més antiga, data de l’any 1587, i és la que té les inscripcions més peculiars; la de la banda sud és de l’any 1803, i les dues campanes petites, a l’est i l’oest, es van col·locar el 1960, en substitució de les desaparegudes durant la Guerra Civil.
El tercer pis del campanar es va aixecar l’any 1929 per instal·lar tres cares del rellotge públic. El de la cara nord es va col·locar als anys vuitanta.
A l’inici de la guerra, l’església va ser saquejada i incendiada. Van desaparèixer objectes de culte, el gran altar i la imatge de la Verge. Així mateix, es va cremar del tot l’antiga rectoria, que estava enganxada a la façana principal, i que ocupava el que actualment és la porxada, les escales i bona part del carrer. L’arxiu parroquial de Llinars va desaparèixer sota les flames i la rectoria es va enderrocar el setembre de 1936, pel perill que comportava per a la població.
Entre la rectoria i el mas de Ca l’Alemany hi havia un carreró molt petit pel qual passava, ben just, un carro. Després de la guerra, la porta principal de l’església es va traslladar al centre de la façana i es va conservar l’arc rebaixat amb la data de 1781. També es va restaurar l’interior de l’església i s’hi va instal·lar el nou retaule major daurat amb la imatge de la Verge del Prat, obra de l’escultor Frederic Marès.
La nova rectoria, el porxo i les escales d’accés a l’església es van començar a construir l’any 1950. Entre 1936 i 1951 la casa del rector va ser Can Marco, a la plaça.
Al costat sud de l’església hi havia l’antic cementiri parroquial de Llinars fins a l’any 1893, data en què es beneeix i es comença a utilitzar l’actual.