Artista polifacètic i referent del modernisme, va dinamitzar la vida cultural i festiva de Llinars, i es va convertir en un dels seus estiuejants més carismàtics.
Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) va ser un pintor, escriptor, periodista, dramaturg i col·leccionista que va deixar un enorme llegat en forma de patrimoni cultural.
La seva primera estada al poble se situa en el 1883, quan va conèixer la Lluïsa Denís, que ja hi estiuejava. Es van casar al cap de tres anys, i l’any següent va néixer la seva única filla, la Maria. Pocs mesos després, el desinterès per la continuació del negoci tèxtil familiar, i el desig per dedicar-se a pintar, escriure i conèixer món, l’allunyaren de la família. Rusiñol va residir a París durant diverses temporades i és allà on va desenvolupar gran part de la seva trajectòria creativa.
El 1891 va reprendre el contacte amb la seva filla, però no va tornar a conviure amb la Lluïsa fins al 1899, en part, motivat per una greu malaltia que el va portar a perdre un ronyó i gairebé la vida. Durant aquesta etapa és més assidu a Llinars: s’estableix a la casa que tenien llogada al carrer Nou per passar-hi les temporades de bonança. Les seves estades al poble van deixar només dues pintures però, en canvi, van ser molt més productives quant a les gloses que va publicar al setmanari L’Esquella de la Torratxa .
La Lluïsa, autora teatral, pintora i compositora, es va fer construir una torre als afores del poble l’any 1922, on la parella va trobar un refugi i un lloc tranquil per continuar amb les seves activitats artístiques. Ja de vídua, freqüentava la sala de Can Bachs, on se la sentia tocar el piano i cantar.
Don Santiago, com l’anomenaven al poble, era molt estimat per tothom, especialment pels esdeveniments culturals i festius que va organitzar. Hi destaquen les curses d’ases amb genets professionals, una corrida de toros en un envelat especial i l’enlairament d’un globus aerostàtic perquè els vilatans poguessin contemplar Llinars des del cel. A Rusiñol se’l recorda pintant i escrivint al cafè de Can Taulats i al cafè del cinema de Can Gay. La novel·la En Josepet de Sant Celoni va ser escrita en aquest cafè durant l’estiu del 1917.
Popularment, es deia que l’artista era un noctàmbul, que es queixava que els bars tancaven massa d’hora i que, tot i donar-li conversa, se li adormia fins i tot el cafeter.
L’any 1926, Llinars el va homenatjar durant tot un cap de setmana per celebrar la seva gran vinculació amb el poble. Ell mateix va inaugurar un tram del carrer Nou que, a partir d’aquell moment, porta el seu nom.