6

Frederic Marès

Escultor i col·leccionista català. Des de la seva arribada a Llinars, el 1934, va establir un gran vincle amb el poble que ens ha deixat com a llegat les meravelloses escultures de la Mare de Déu del Prat a l’església, l’Isard a la plaça Caritg i els cérvols al jardí de Can Lletres.

Els primers anys es va establir a la masia de Can Rossell amb la seva família, on van passar llargues temporades. L’any 1963 es va fer construir una torre.

Sovint es veia Marès passejant pels carrers i les places de Llinars. El llegat que ha deixat l’escultor està representat per la imatge de Santa Maria del Prat, beneïda el 8 de setembre de 1941, després que l’anterior fos cremada a l’inici de la Guerra Civil. També són obres seves el conegut isard de la plaça Caritg i els seus parents, que actualment pasturen al jardí de Can Lletres.

Tant per la seva trajectòria artística com per l’estreta vinculació amb el poble, l’any 1984, Marès va rebre un homenatge i se li va dedicar un carrer, que ell mateix va inaugurar. L’antic carrer de la Marina va passar a anomenar-se Frederic Marès.

L’escultor, col·leccionista i pedagog Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 1893 – Barcelona, 1991) va tenir una llarga trajectòria professional dedicada no només a la producció artística, sinó també a la preservació del patrimoni cultural. Ja de ben petit va sorprendre el talent innat que tenia per dibuixar i la gran afició pel col·leccionisme: làmines de dibuix, estampes, embolcalls de xocolatines i joguines que cuidava amb molta delicadesa. I així va continuar fins que va arribar a tenir nombroses col·leccions d’objectes de tota mena, també llibres de valor incalculable, documents i gravats d’interès per a bibliòfils, llibreters i col·leccionistes.


També va ser reconegut en l’àmbit internacional, va mantenir estrets vincles amb els escultors més importants de l’època i ha deixat una gran herència artística en forma d’escultures commemoratives, ornamentals, funeràries i medallístiques.

Marès es va formar a l’Escola de Belles Arts, on anys després també va ser professor. El 1911 va rebre un premi extraordinari que atorgava l’Ajuntament de Barcelona a l’alumne més destacat, fet que li va permetre visitar, durant un any, els museus, les col·leccions i les galeries més importants d’arreu d’Europa. Un moment clau en la seva carrera va ser l’estada a París el 1913, on va continuar formant-se, va fer amistat amb artistes com August Rodin i va participar en exposicions individuals i col·lectives.